Les entrades per veure el concert del Canto del Loco a Lleida es ficaràn a la venda a partir del dia 2 de març i es podràn adquirir al Servicaixa o a Sony Gallery (situat a la Plaça Sant Joan) a un preu de 25 euros.

D’aquesta manera el grup madrileny arriba a Lleida per presentar el seu nou disc Personas, el seu cinquè treball, que inclou temes com Peter Pan, La Suerte de Mi Vida, Eres Tonto i altres temes d’èxit.

El poble d’Alcanó comprèn un únic nucli de població. Alguns carrers i casones recorden l’època medieval, especialment les restes del Castell convertit en dos vivendes.

La principal activitat econòmica del poble es l’agricultura, especialment la de secà i la producció d’oli d’oliva verge extre, amb denominació d’origen Les Garrigues.

Alguns dels llocs d’interès per visitar a Alcanó són:

Esglèsia de Sant Pere: Edifici parroquial del segle XVIII i d’estil barroc on destaca el seu campanar de forma octogonal i el cimbori de grans dimensions.

Font del Saladà: Construïda amb pedres rodones de diferents colors.

Pou Sarraí: Té una profunditat d’uns deu metres. És on antigament la gent del poble anava a buscar aigua.

Jaciments arqueològics: Restes d’origen romà situades al Tossal Gros.

La festa major d’Alcanó es celebra l’1 d’Agost en honor a Sant Pere Apòstol.

Tambè és celebra una festa major en honor a Sant Blai els dies 1, 2 i 3 de febrer.

Dades d’interès sobre Alcanó:

Població: 249 habitants (segons INE 2007).
Densitat: 11′86 habitants/km2.
Altitut: 214 msnm
Superfície: 21 km2
Gentilici: alcanonès/alcanonesa
Codi Postal: 25162

Albatarrec ha crescut en forma d’espiral desde l’edifici que és coneix com el castell, de corrents medievals, situat en el centre del poble.

Les principals activitats econòmiques d’aquest poble de la província de Lleida són l’agricultura de regadiu i la ramaderia.

Les festes que es celebren a Albatàrrec són:

Festa major de Maig: En honor a Sant Gregori, el dia 9.
Festa de Sant Salvador: En honor al patró del poble, el dia 6 d’Agost.
Festa d’homenatge a la Tercera Edat: És celebra el primer diumenge de Setembre desde 1983.
Festa en Homenatge a la Mare de Déu del Pilar: el dia 12 d’Octubre.

Algunes dades d’interès:

Ubicació: 41°34?30?N 0°36?23?E?
Altitut: 147 msnm
Superfície: 10′73 km2.
Població: 1.639 habitants (segons INE 2007).
Densitat: 152′75 habitants/km2
Gentilici: batarrenc/a
Codi Postal: 25171
Patró d’Albatàrrec: Sant Salvador.

A pesar de comptar amb numeroses ocasions per desequilibrar el marcador, el Lleida s’ha quedat sense el premi del gol i ha conseguit un valuós empat a 0 davant el Villarreal B.

Més informació: UE LLEIDA - VILLARREAL B

L’origen del poble d’Aitona es situa en un antic castell sarraí de l’any 1.120. Va ser un poble reconquerit per Ermengol VI d’Urgell el 1145 i l’any 1233 va quedar en possessió de la família Montcada.

La principal activitat econòmica d’Aitona es l’agricultura, principalment la fruita (prèssec i pera).

Si vols visitar Aitona, aqui et deixem alguns llocs d’interès que de ben segur que t’agradràn:

Esglèsia Parroquial de Sant Antolí: És una obra del segle XVII. La façana es d’estil barroc amb quatre columnes d’ordre compost.

Carrer de la Sinagoga i Barri de la Morería: Situats al casc antic del poble, son el típics carrers amb arcs apuntats on fa anys s’hi van trobar llibres amb caràcters àrabs.

Castell del Moro: És d’origen islàmic amb un recinte amurallat i dos torres còniques.

Cova del Pare Palau: Cova on el sant anava a meditar.

Casa on va nèixer Santa Teresa de Jornet: Propietat de la família, el primer pis es habilitat en record a ella.

Casa del Pare Palau: Museu.

Santuari de Sant Joan de Carratalà: Construït en època romànica.

La festa major d’Aitona es celebra al voltant del dia 2 de Setembre per Sant Antolí.

Algunes dades sobre Aitona:

Ubicació: 41°29?46?N 0°27?32?E?

Altitut: 110 msnm

Densitat: 35′52 habitants/km2

Codi Postal: 25182

La part de Ponent: que va des dels vessants de Tabac i de la serra del Convent fins a la Serra Pedregosa i comprèn les partides del Coscollar, Vilarnau, la Saida, Malpartit i el Fondo d’Almenar.

La part de Llevant: Comprèn els antics termes de Ratera, Casal, Canissella, la Calçada, el Pedrís i altres.

Amb una població de 3.055 habitants (segons INE 2007) i una densitat de 60,97 habitats/km2, l’any 2010 está previst que quedi inaugurat l’aeroport Lleida Alguaire, el qual obrirà la seva borsa de treball entre gener i febrer de 2009 amb la creació de 900 llocs de treballs, dels que 110 serán d’ocupació directa.

Els llocs d’interès per visitar a Alguaire són:

Ermita de Mare de Déu del Merli: Té el seu origen en una esglèsia molt antiga visigòtica anterior al poblament d’Alguaire.

Esglèsia Parroquial de Sant Sadurní: El temple parroquial fou, originalment, una esglèsia romànica dedical al bisbe Sant Serní o Sant Sadurní.

El Sagrat Cor: És una imatge situada a la part alta de la cima de la serra que protegeix al poble. Va ser construïda l’any 1966 amb la financiació i aprobació popular.

Restes del Castell: Comanda hospitalaria i convent de monges hospitalaries.

Restes aqueològiques “Necròpolis de Roques de So Roig”

Pou de Gel

La festa major d’Alguaire és l’últim cap de setmana del mes de Setembre.

Algunes dades d’interès:

Codi Postal: 25125

Altitut: 304 msnm

Ubicació: 41°44?19?N 0°35?8?E?

Gentilici: Alguairenc/a

Miki amb dos gols va remontar el partit per la Unio Esportiva Lleida, que continua estant a llocs de play off per jugar la promoció d’ascens a Segona Divisió A.

Més informació: Valencia - UE Lleida

Per la seva part, els partits de l’oposició, com CIU, amb Isidre Gavín al cap, ha recordat que en el seu moment ja van presentar un projecte molt semblant a l’actual presentat per l’Associació de Comerciants de la Zona Alta.

Isidre Gavín opina que el Carrer Bisbe Ruano no s’hauria de convertir en un carrer semi-peatonal, ja que la rotonda del carrer Balmes amb Vallcalent no está preparada per soportar un aument de tráfic tan elevat.

Ismael Zapater, portaveu del Partit Popular a Lleida, opina que l’Ajuntament de Lleida hauria d’aprobar aquest projecte per concens polític, veïnal i comercial.

D’aquesta manera l’equip d’ Emili Vicente queda quart a la clasificació i en zona de play off.

Més informació: UE LLEIDA - GAVÀ

Desprès d’una època de domini per part dels musulmans, la ciutat va ser conquerida per les tropes d’Ermengol VI d’Urgell i de Ramon Berenguer IV, compte de Barcelona, otorgant la carta de població a Lleida. En aquell moment Lleida va experimentar un gran creixement en matèria econòmica gràcies a l’agricultura. L’any 1264, Jaume I va establir el règim local de govern per al que llavors era el seu govern, el Consell de la Paeria.

El segle XIII s’inicia la construcció del monument representatitu de la ciutat de Lleida, la Seu Vella.

L’any 1382 el palau dels Sanauja va ser la seu del govern i a partir de llavors el seu nom passaria a ser Palau de la Paeria.

Però la decadència tambè arribaria a Lleida durant el segle XVII en forma de grans conflictes socials i malalties com la peste. Aquests factors van culminar amb la Guerra dels Segadors, que va tenir lloc entre els anys 1640 i 1644.

Lleida va ser partidària de Felip V en la Guerra de Successió i aquest, quan en va resultar vencedor, va suprimir el sistema de consell que hi havia fins el moment.

El 1705 i als anys següent Lleida viu, sota el domini dels Borbons, un període per recuperar-se, però amb el decret de Nova Planta, la ciutat perd les llibertats, la Universitat de Lleida i la Paeria. A més a més, la Seu Vella esdevé un quarter militar.

Però no va ser fins l’any 1833 quan la ciutat va ser designada com a capital de província i va experimentar així un augment considerable de la seva població.

En el segle XIX Lleida sofreix una nova invasió per part de les tropes de Napoleó, i altre cop Lleida ha de tornar a recuperar-se dels desastres de les guerres i començar un nou cicle.

El 1860 arriba a la ciutat el tren, quatre anys més tard els Camps Elisis són inaugurats i durant l’any 1865 s’elabora el primer pla urbanístic modern a càrrec de Josep Fontseré.

Durant el conflicte bèl·lic que va enfrentar a les dos Espanyes, la ciutat de Lleida es va mantenir fidel al Govern de la República fins que fou conquerida per les tropes del General Franco l’any 1938.

Un any desprès d’acabar la Guerra Civil (1936-1939), Lleida compta amb una població de 40.000 persones.